Hort Ecològic Sa Quintana

L´any 2001-2002 varen construir el primer hort a
l´escola Sa Quintana. Era petit i estava entre dos pins.
Estava darrera l'edifici nou.
Aquell lloc no era apropiat perquè li pegaven les
pilotes damunt i espanyaven les plantes.
Com que pensàvem que era una bona idea tenir un hort, però el que teníem no estava ben situat, li demanàrem a l'Ajuntament que si podia fer un nou hort devora els pati gran                                                                

 L’hort de l’escola Sa Quintana actualment té sembrades cebes, (que hem sembrat els alumnes de tercer), faves, lletugues, cols i pèsols. L’hort està envoltat d’arbres fruiters com per exemple: la perera, la llimonera, el magraner, el
nesprer i una figuera. Aquest any hem anat a l'hort a
observar els arbres per saber com eren i quins canvis fan. També hem anat a regar les hortalisses que hi ha sembrades.
Devora l'hort hi ha una caseta on guardam les eines i un tancat amb animals entre els qual podem trobar: gallines, pollets, conills, coloms, guàtleres, perdius i tudons.

També hi haurà hort ecològic a l'escola nova!!
Als nins i nines de tercer ens agradaria que hi hagués hortalisses com: tomatigueres, cebes, lletugues, pastanagues, cols, alls i carabasses.
Enmig plantes aromàtiques com el romaní, flors com roses.             
I envoltant l'hort arbres com: tarongers, llimoneres, nesprers, pereres, pomeres, ametlers.
També ens agradaria fer el mateix que ara: sembrar, donar menjar als animals, observar els arbres i els animals.          I això és el que ens agradaria fer al nou hort ecològic.                                                               
 
LA IMPORTÀNCIA DE L’HORT
L’hort és un projecte molt bonic i ens agrada molt anar-hi.
No totes les escoles tenen la sort de tenir un hort ecològic.
És important tenir arbres, plantes i flors perquè les plantes donen oxigen.
També és important tenir l’hort perquè podem aprendre més coses de la natura, a protegir i tenir cura de les plantes.

El procès d'elaboració de l'oli a una tafona

El procés d'elaboració de l'oli a una tafona.

Quan les someres estaven carregades d'olives, els homes les conduien cap el poble.

 Antigament amb les someres anaven a cercar les olives al camp. Les olives estaven a les marjades. Les dones i els nins recollien les olives d'en terra i les carregaven dins les beasses damunt les someres.

 

Arribaven a la tafona que estava a una casa del poble on trencaven les olives i feien l'oli.
La tafona era una habitació rectangular per fer l'oli. Hi havia una biga de premsa, on trencaven les olives, i una somera.

A continuació, els homes descarregaven les olives de les someres, les tiraven per els forats i caien dins una pica que hi havia a la tafona.

Feien foc a la caldera per encalentir l'aigua. L'home que feia feina a la caldera es deia Dimoni. L'aigua havia d'estar més o menys a uns 80ºC perquè no havia de cremar ni havia d'estar freda, havia d'estar teba.

 

 El trull servia per trencar les olives i quedava una pasta. Feien girar el trull amb una somera.

            A continuació posaven la mescla dins els transportins. Els transportins tenien un forat en mig allà on i ficaven un pal, així estaven rectes i estaven un damunt l'altre, posaven l'aigua teba d'uns 80ºC. Els transportins estaven fets d'espart.

                                                                  

                                    

Una vegada plens els transportins de pasteta hi tiraven un litre i mig d'aigua. Els posaven davall la biga de premsa, esclafaven i sortia l'oli  

Finalment de la tafona duien l'oli al poble i el venien.